Quan no som a Balafi enyor el gust
de les figues, l’olor del camp banyat.
És un país petit, ben poca cosa,
però sols a ell em dec, blanc sota blau,
cau de calç, i de cel, fort dins la terra.
Fins i tot les paraules a Balafi
sonen ben diferents de les del món.
Per això quan dic llebre, pinsà o tord
crec que habit en un àmbit de vols d’àngel.