Ara està asfaltat; una única
I mínima vorera de pedra
Treballada; no han mudat però
Excessivament les façanes; gairebé
Cert el neguit de mans collant panotxes

De moresc als balcons; com 
Furtat a la boira el carro
Que perd, amb els sotracs, uns gatims
De raïm i una sempre descontrolada

Pilota rera seu... Tots 
Aquells quotidians tràfecs al carrer
Prenen encara, sentenciades lluernes,

A la voraç nit de l'oblit; prenen
Com una boira o una neu, una espurna

Entossudida i solitària que fred endins persevera encara.