Dus la mar damunt l’esquena
regalimant tes ones, davant uns ulls
de peix cel
i a cada bates, tramuntana,
no coneixes els vaixells que dins ella passen
o tan sols els ports que tan enrera deixen
quan parteixen, avui, enllà del teu escull,
nivellant l’arbre de branques vinclades
enguany ja en terra
tants de plors s’hi penjaren
a l’hora d’estar submergits dins la teva escuma.

De prop som un vaixell
en qui embarcares 
al vespre.

         Dins el teus avencs
         escoltant a Dé
         uhhhh uhhhh uhhh uhh h u
         dins la teva escuma.