Passa, vent, cosa sinistra, 
qui et pogués mai deturar! 
Tota la casa em fa trista 
el teu malastruc xiular.

M'enfolleixes les colomes 
allà dalt del colomar; 
de l'arbre arrenques les pomes 
molt abans de madurar;

i colltorces la florida 
novella del roserar; 
i esfulles la margarida 
-si vindrà, si no vindrà-.

A l'hort el planter m'aplanes 
i em malmets el fonollar; 
del llibre em gires les planes 
com si em volguessis reptar.

I els papers treus de la taula 
i me'ls llences a volar. 
Si el jardí tingués un saule, 
com el faries plorar!

Ni finestra ni portella 
res no hi val, tot és en va: 
sempre et resta una clivella 
per poder-te enforinyar.

Jo a ciutat no et coneixia, 
i ara m'ets tot casolà! 
Véns a casa cada dia 
i hi entres sense trucar.