Vés-te’n de casa, dona, o segueix els meus hàbits:
   de Curi, Numa o Taci no en tinc res.
M’agrada que les nits s’allarguin copa a copa:
   tu al cap d’un sol got d’aigua ja ets al llit.
Tu vols la fosca: jo, la llum per testimoni
   dels jocs i la rendició dels flancs.
Et cobreixes amb túniques, sostens i roba trista:
   nua, per mi, cap noia no hi jeu prou.
M’agraden els petons de les tórtores tendres:
   tu me’ls fas com a l’àvia al matí.
No ajudes amb la veu, ni amb els dits, ni movent-te,
   és com si consagressis vi i encens:
es masturbaven els esclaus rere les portes
   quan sobre Hèctor la dona anava al trot,
i, encara que ronqués Ulisses, mai la púdica
   Penèlope no la hi deixava anar.
Em negues el teu cul: el donà  a Grac Cornèlia,
   Pòrcia a Brutus, Júlia a Pompeu;
abans que Ganimedes fos el servent de Júpiter, 
   Juno ocupà pel déu el lloc del noi.
Si vols severitat, ja pots ser una Lucrècia
   tot el dia; de nit, vull una Lais.