Te’n vas anar amb aquell
                                   ponent dolcíssim...
                                                 Joan Maragall

No hi era, a la ciutat on vares morir.
No em vaig poder acomiadar de tu
ni sentir com te n’anaves
ni sostenir-te la mà tan sols un instant
en què comprenem tantes coses.
T’he escrit molts poemes,
de llavors ençà, amb gest irat,
per dir-te adéu dignament,
per fer-me la idea que ja no hi ets.
No sé què és la mort,
si final o començament,
no tinc respostes a tanta absència,
només un plor ardent que et crida.
I et cerca desesperadament.