Pidoleu mercè d'amor 
i jo en tinc l'ànima plena: 
reposeu, no tot ho emmena 
     vent sonor.

Si l'amor no fos com és, 
ara el do jo us en faria: 
jo us pogués donar metgia, 
     si pogués.

Fos per mi que el gran consol 
us pogués seure a la vora 
i ésser amic i amada a l'hora 
     que esteu sol.

Deia jo que el vostre plany 
“sense amic i sense amada” 
tant m'havia trasbalsada- 
     ja fa un any.

Però un dubte m'estremí 
i ma ploma no fou lliure; 
ara que heu deixat el viure 
     ja ho puc dir.