Em va obrir la porta i em va donar pa amb vi, 
quan no hi havia ni pa ni vi ni cap dolcesa. 
Jo no la coneixia, la mare em digué: 
-Truca-li i digues-li que ja vivim aquí. 
I ella va obrir la porta i em va donar el pa amb vi, 
duia la llesca en un plat perquè anava a berenar, 
jo només mirava el plat amb el pa que sagnava. 
-No n'has menjat mai de pa amb vi? 
Jo no podia dir res, només mirava. 
-Té, jo ja me'n faré una altra-, em digué 
mentre em donava un copet a la galta i em deia també: 
-Després, em tornaràs el plat. 
I va tancar la porta i em va donar el pa amb vi, 
jo no podia endevinar que no en tenia d'altre. 
La Teresa va començar a dar-m'ho tot, 
em besava i em deia coses estranyes: 
que ella ja no tenia ni marit ni fill 
però que jo era el seu nét, 
demanava a casa que em deixessin dormir amb ella 
i posava els llençols nets i em dava el sopar, 
m'obria la porta i em donava pa amb vi,  
pa amb oli, pa amb olives negres i 
em deia si a casa només em daven farro. 
A la Teresa, li brillaven els ulls, 
meravellada de veure's i de veure'm, 
de sentir que sense fill ni marit 
havia arreplegat un nét i 
m'obria la porta i em donava el pa amb vi.