Sereu, allà com un bocí de fang  
deixondit per un vent que l'encabrita.  
L'aigua del gual serà la vostra sang  
i a qualque soll tindreu la vostra fita. 

Esmaperduts dureu, rostos avall,  
un neguit de més alta cabriola.  
Sentireu com el temps dins vostre assola  
tot afany i arraulits en vostra vall, 

esgarrifats del tacte d'una rosa,  
sols comprendreu el clam de vostra pell;  
però voldreu un mot que sigui bell 

per a fer el pler més viu. Si el llavi gosa  
llançar aquest mot, en l'eco del torrent  
trobareu desvetllat un nou lament.

Sereu, allà, com un bocí de fang  
deixondit per l'Alè que tot ho habita.  
L'aigua del gual serà la vostra sang  
i el soll us mostrarà la vostra fita. 

Però, dempeus dintre la vostra vall,  
un neguit de més alta coneixença 
us farà més madura la creixença  
fins i tot rodolant rostos avall. 

Esgarrifats del tacte d'una rosa  
trobareu que en el crit de vostra pell  
no tot naufraga ran d'un somni bell. 

Si ens el llot la vostra gorja gosa  
trobar el mot pur, en l'eco del torrent  
reviurà el vostre cant eternament.