Nansa 
Úter fenestrat a l’ombra de la calç i dels envans; 
mira com correm platges lascives 
esqueixant mugrons de sorra nafrada, 
cremant els vernissos blau-marins 
de l’ampit dels records. 
Cuitem perquè els carrers 
se’ns havien fet aspres com les cordes salades 
i perquè l’escorça d’aquells versos 
s’havia oxidat bruscament a cops de mall. 
Úter fenestrat que el vent no asseca 
de tantes i antigues mitosis d’aigua: 
abraça’ns i contreu-nos de nou 
en l’últim reducte plàcid per a viure.