Profunditat de pensament: 
angoixa. 
Món abrandat, mortal! 
Demà la casa serà coixa 
de mi. I l'ànima? 
Immortal?

Extremarem d'amor el joc. 
Esposa 
fèrtil d'enginy gosat 
seré. L'amor com una rosa 
sola. Per àrbitre, 
llibertat.

Reconcilies mon instint, 
revolta, 
amb la raó que escau, 
i mare sóc de cop i volta. 
Infant, tu reies, i 
quina pau!

Secularment dona i destí 
caminen: 
les Parques van filant. 
Un lloc al món, el meu, i finen 
retrets. Els somnis no 
valen tant.