Encara no sé si val la pena
deixar-ho tot per tu,
si despullar-me dins un clos de mirades
o tornar estimar-te
com en aquells dies passats.
Viure en la foscor d'aquell racó
on no vérem més enllà.
Tot un mar d'orgasmes
que no et pertanyen...
ressonen dins meu
-fa calor aquí dins-
Dibuixos damunt la pell que arribaren 
a ser mapes.

Passos que s'escoltaven a fora
i que no volien ser sentits,
tot un joc de mirades creuades
ens traspassaven dia i nit.

Records passat per aigua
tornaran aquí dins,
potser ara comprenguis perquè...
Els records sempre són així.