3

Tornes ja en nostra sang a ser com eres, 
oh pàtria! Comencen dins la nit 
a alçar-se fixament el mur i el crit, 
i el cel enyora el colp de tes banderes.

Van recobrant el gust de les dreceres 
els nostres peus amargs. El branc florit 
s'hi estableix, com l'havíem pressentit. 
Pertot desperten relles i fogueres.

Els rems, la pau, les roques poderoses, 
els infants amb què et salves i vesteixes, 
et reprenen. Oferts, som veritat.

Mare enmig de les tombes precioses, 
tu ens anomenes un per un i ens deixes 
la llengua plena del teu nom daurat.