Sal oberta i, en reble, cel obert!
           Deixar senyal de sal on l'ona manqui
           que m'assaoni llengua, nas i orelles!
                                   Maria Mercè Marçal

Menuda i nua, en la mar
refulgent com un Sorolla.
Gaudint del llevant,
del batec de la vida.

Vorege amb les ones 
joguinejant perquè no arriben
a mullar-me els peus.
I fluctue una
i una altra vegada,
com un petit desafiament.

Ara hi arribes tu.
Ocupes fins i tot
aquest màgic racó
de la meua existència.

Ambdós juguem,
trepitjant la sorra rellent,
rabejant els peus
i ja amant-nos
amb una puresa
a la qual mai retornarem.