Em perd aquesta nit d’ocells;
caic a la bassa de llepó,
esitre els braços, nade
sense nadar, i em quede sola.

Nits com la d’avui no les busque
i en tinc un feix, el dese al fons del pou
per fer un testament aquós, humil i digne;
potser, trobar la corda d’infinites mans,
donar de beure al qui té set i cerca fonts
on no n’hi ha; la fosca selva mare:
desig, descabdellar manolls de fil silenci,
arpes de vent immune a tota malaltia.