Camines en el migdia gris, tot 
esperant la fosca. Un entre tots. 
Res entre la multitud. 
                                 Saps que la 
nit esdevindrà incipient, renovadora. 
Ho veus, lluny estant, puix que els niguls 
semblen nit i el sol coneix el poder 
de la marea alta. 
Camines en el migdia fràgil, sense 
bramar (ara) i a tir fix (cap alt) 
envers el forat del mar. Fora sal, 
fora vida, fora posar en remull parts 
vanes com vitals... 
Enraones amb el migdia trist. Tampoc 
no el volia dir res. S'ha venut al batibull 
de la falsa tragèdia clàssica.