Imagina´t que aquesta persona del mirall
no és cosa teva. 
Figura´t que el que duus a les espatlles
no és el cap, 
que és una font on es reuneixen els pardals a beure.
Pensa com diries que pensa 
qui ni un cop i mig s´ho pensa.
Actua, sense actuar, com els llavis del millor petó
en tota la història del cinèma.
Suposa que ets el teu més bon amic, 
el que no et jutja ni etiqueta.
Sospita que si t´hi esforcessis tan sols una mica,
allargant els braços, 
li faries pessigolles a la lluna.
Si fins aquí te n´has sortit, creu-t´ho.
Creu-te que ets ja el poema.