''Estem en guerra perque som vius
i dispara el poema: vius! vius! vius! vius!''
Estem en guerra quan no ens toquem,
estem en guerra quan res està a punt de succeir,
estem en guerra quan diem que ens bastem sols,
estem en guerra quan no regalem la pau que no tenim,
estem en guerra quan ens posem el despertador,
estem en guerra quan no estem en guerra amb res ni amb ningú,
estem en guerra
avui
perque no som demà
o no som ahir,
perque ens ho han posat massa fàcil
i no ho hem entès,
perque ens ho han donat tot
i no hem après a desitjar
com és desitja quan estem en guerra.
Guerra de bàndols i guerra d´accents,
guerra de silencis, guerra amb els miralls,
guerra de xiclets…
estem en guerra
avui
perque les coses son com son
i les volem com no han de ser,
perque sí, perque no,
perque estem en guerra
perque no hi ha cap raó per estar en guerra
perque ens ho recorden constantment i ens fem els amnèsics,
perque les línies dels millors destins no les van fer paral.leles,
perque som humans
i no actuem com animals
(un banc de peixos,
una peregrinació d´orenelles…)
I al buit ens envasen les veritats,
i a les fosques ens llegeixen la lliçó,
i sordmuts sortim a proclamar la pau.
I les portes no s´obren
i el soroll és gris.
Estem en guerra perque som vius
i dispara el poema: vius! vius! vius! vius!