''No et pots imaginar com n´és de meravellòs
ser aquest teu àngel i ser fort amb tu, brillant com tu
sense quedar-se sols amb els principis,
que se´ns escolti tan amunt com el silenci…''
Sec al teu costat sense que tu em vegis.
Em dones tanta pau com la que a tu mateixa et negues.
Però ara fes,
i jo seré les teves ales
i el teu vent. Serà senzill.
N´és tan tot de senzill:
una clau que t´obre la porta de casa,
aquest dia que és encara sempre avui…
Tot que,
quan una pedra et faci mal al peu, aixeca´l:
no hi serà quan el tornis a abaixar. També camino amb tu
quan menys t´ho penses,
perque avui sóc un àngel,
i en aquest dia que és sempre avui
continuare sent el teu àngel
fins que el teu plomatge ja sigui més fort que el meu,
quan les paral.leles se´ns dispersin
i la lluna t´emboliqui amb remolins de llum.
I hauré tingut la millor feina del món en aquesta vida:
la d´haver estat el teu àngel,
quan no pugui dir-te més que gràcies
i el meu batec és quedi amb tu,
mentre tu reps a un nen que plora
perque no troba casa seva i et fas clau
o no sap quin dia és festa grossa i tu l´hi mostres
el calendari de cada dia.
No et pots imaginar com n´és de meravellòs
ser aquest teu àngel i ser fort amb tu, brillant com tu
sense quedar-se sols amb els principis,
que se´ns escolti tan amunt com el silenci…