De negre va vestida
passant pel llarg camí de nostra vida,
son cap voltat de llum.
Una figura que amb suaus petjades
fa créixer per on passa flors morades
de delicat perfum.

Té trista la mirada
perquè sent els neguits d’enamorada
per tot el món en pes,
folla d’amor damunt un cos se llença
i omplint-lo de petons el recompensa
dant-li la llum després.

Molts que no la coneixen
pensant-se els besarà s’esporugueixen
tement si se’ls enduu;
altres la criden quan encar no és hora,
mes ella, enamorada pensadora,
té un bes per cadascú.

I amb llurs suaus petjades
fa créixer per on passa flors morades
de delicat perfum
i per sobre el camí de nostra vida
de negre va vestida...
son cap, voltat de llum...