T’omplo de flors el jardí?

Entre mimoses i acàcies
dona de fang de pell bruna
m’omples de flors el jardí,
de glicines els somnis,
de roses els sentits.

Entre cireres i figues
dona de fang de pell bruna...

*
Amargueja l’agonia lenta,
t’has vençut
mal prenent l’amor.

*
Quan se t’enquisti la mirada
rere els vidres,
no desallotgis les flors
que t’ulceren
aquest sotabosc ja cremat.
Empelta’t!
Esqueixa’t!
Allibera’t a l’aigua.