''Quan ja no em restin més estels per ser cremats,
ni pugui assasssinar cap lluna acoltellada,
m'arraparé el teu pit, el metall que volia
la crinera incendiada.''

1
/1
23

Cada dia m'invento el teu crit, el teu nom,
la teva veu de nacre esqueixada i sola.
Quan ja no em restin més estels per ser cremats,
ni pugui assasssinar cap lluna acoltellada,
m'arraparé el teu pit, el metall que volia
la crinera incendiada.

SALVADOR JàFER
L'esmorteïda estela de la platja, 1974