Ara no sé si et veig, encar.
Els ulls et miren, i voldria
que això fos veure't. Si sabia
que et veig i et sé, com fóra avar

de poder dir que cap mirall
del món, ni l'aigua més serena
no et saben dir; que sols alena
un pit que estimi el que el cristall

no veu ni diu! Si fos així!
Que tu només fossis en mi!
Lluny dels meus ulls, tan limitada,

tan reduïda a gest, a esguard,
a imatge, a veu, que jo fos part
de tu, vivent per ma mirada.