La sínia, tropell d'espurnes fresques
d'argent i d'or, ruixims de llum,
plou i fa sol, veus blanques, pluges vives
com un aguait de cares infantívoles
d'enmig dels pàmpols d'una parra.
Somera ulls clucs, junyida a ritme lent
i un crit d'enfora, un arri!,
un terròs a una branca, una au que fuig,
remoreig de cadufos lents, pacífics,
aigua per la canal sanglotejant,
un verderol que en pica el fresc somrís...