Saps que no hi ha frontera entre amor i odi?
Els meus cavalls, com la teva dissort,
biòpsien un sòl eixint d’una casa esbucada.

La balustrada, la teva dentadura,
sobre un batut de mar
il·luminat de catàstrofe aèria, condol
per a l’orfe al·lucinat.

Introduir l’expedientat apèndix
o la clavilla ingrata i extirpable,
endollar-la a l’interstici sublumbar,
d’on provenen els teus morius per riure.

Per qui, sinó per la meva metamorfosi,
has transformat el rostoll del teu cap
en ros casc de psicòpata,
blanca, mata, Beverly Hills?