Al plat de llet ardent el bescuit sura,
embeu i cau a pes al fons. Per la finestra
superior de l’arsenal, la cara negra observa
les nostres convulsions.
Un sauri de metall
esaclata amb la bala enemiga. La
premsa hidràulica, la guineu dissecada
i l’extrem de la manguera –dius- són
el darrer paisatge que veurem.

No –dic-, els meus testicles a la teva boca,
el cotxe derrapant, el volant contra el tòrax...

I esclata el sauri
amb la bala que envien certerament
els nostres enemics.