Em costa bracejar, avui.
Amb prou feines em moc d’esma
i l’aigua em resulta gairebé un destorb,
un obstacle poc menys que insalvable.

Però he de remar,
car és massa encara la distància
que hi ha entre la realitat i el desig,
entre els dos bells extrems del tram
que ara ens afanyam a recórrer junts,
compenentrats en aquesta mena de sintonia
amb l’esforç i el compromís indefugibles.