Se t'ha exhaurit el temps de les bonances
  que has macerat de nit amb llum de lluna,
  et cal la pau callada a les estances
  curulles de records, la pell tan bruna.

  Retornes a ciutat amb la certesa
  d’haver mig acomplert cada propòsit,
  i enfonses soledats per la malesa,
  al fang humit i pulcre que fa el pòsit

  d'estius que han destil·lat xarops de menta.
  T'aferres al setembre com si fos
  l'alè frescal que ens cal per sobreviure

  o bé el plugim que el cap de núvol lliura.
  Ets feble i també saps com es lamenta
  el temps que fuig per entre nits i pors.