Passejaré el teu nom pels carrers plens de fang, 
l'enaltiré sota una pluja indígena i furiosa, 
com aquell amor nostre. 
Et diré un mot molt breu. 
M'excusaré per fer-te perdre el temps pensant en mi 
mentre expliques en francès la lliçó quarta: 
hi haurà els minuts encesos 
quan t'adones que el plugim et pinta les finestres 
com un plor encongit, tatuatge de roses, 
fonaments de memòria secretament absorts...

-Vaig brodar als meus pits el clavell de teu sexe, 
excelsament hi vas penetrar, cau i preciós, 
pergamí del plaer. 
Accelerava l'amor, enjogassada, 
per ser benignament altiva al davant teu: 
les cuixes deixatades, el mos abellidor. 
T'endevinava plenament el gest 
i et sabia temptat d'ofegar-te en l'orgasme-.

El record del teu desig punyent m'ha retornat la gana, 
mesquinament et menjaré el melic, amor.

Reiteradament et diré un mot molt llarg.