Un soblespler m'és vengut per lo veure,
fent-me passar e concebre desig
qui no es partrà de mi, e no ho puc creure,
pus calitat veig estar en lo mig.
E ha'm crescut un tan extrem voler
qui per son nom és apellat amor,
qui em tol lo seny, sentiment e saber,
e fai que mai he gustat tal sabor.

E puis aprés, quan jo no pusc veer
lo qui m'ha tolt tan sobiran lo cor,
esmaginant, estic en tal plaer
que dins lo cel no el pusch haver major;
e com pens que só vengut en tal lloc
qui és del mon par del millor triat
e als no veig qui em diga gran ne poc,
volent parlar ab dreta veritat.

Com esmagin sa bellesa, no em moc
de mon pensar ans estic enredrat.
De res no veig perquè aicesta no toc
en aquest món de cors glorificat.
Perquè és tan lluny de totes quantes són
en tot quant ha, sens comparicio,
e per açò l'arma e lo cors li'n dón
pus que és mon Déu e ma devoció.

La gran amor que el port veig que em confon,
fent-me sentir extrema passió,
oblidant mi en lo restant del món,
o rebutjant d'alguna ocasió,
sol que pensàs la voluntat guanyar
lleixant a Déu lo mon e tots los sants;
car en punt só que no puc reposar
ni he menys seny que han los pocs infants.

A Déu bendic perquè la volc formar
en aquest mon complida de béns tants.
A Déu bendic perquè la em fa amar
pus que he triat mills de tots los amants.
A Déu bendic perquè la creà tal
que tot lo món la'n desitja servir. 
A Déu bendic, pus no hi ha negun mal,
sinó tants béns que no els poria dir.

Lo qui volrà saber la qui tant val
cerc bé lo món per totes parts e mir:
la que veurà que res no el sap egual,
aquella és la qui em pot fer morir.