Sentiment desconegut el que ara sent, 
cor que no troba com bategar, 
situació que vol dominar el meu raonament 
però no troba enlloc un pilar.

I avui en una terra estranya 
lluny de les pedres que ja em coneixien 
viuen cos i ànima i continua baralla 
en veure que les palpitacions no palpiten. 

Ésser estrany posseeix el meu cos 
i aquest ésser per sentir no serveix 
en desconèixer com es movia mon cor 
no es mou, no sap aportar el que mereix.

Ulls que ploren sense un perquè 
i ploma que es mou sense dir res, 
paraules desbordants de buit sencer.

Demanant-me què pot ser 
no trobo paraules que expliquin.  
Demanant-me un perquè 
no veig que les paraules surtin.

Només interrogants sorgeixen 
i són preguntes en l'aire, 
preguntes que en l'aire estan 
i interrogants que així es quedaran.

Si busco avui un perquè 
no trobo resposta, cap, 
buscant la raó d'avui 
deixo enrera passes en blanc.

I mentre:

un cor que no palpita, 
una ploma que en va camina, 
una veu que no sap parlar 
i un cor que no vol plorar.