Josep Carner, Blai, Rosselló, 
Salvador Espriu per valedor, 
potser algun altre… 
doneu-me un toc en el meu vers, 
poseu-hi foc i un dring divers 
de com solia.

Darrerament, quan he cantat, 
un vent molt àcid m'ha rondat 
ben a la vora 
i m'ha dreçat tot el cabell 
mentre els meus ulls veien vermell: 
la boca en cendra.

Ara no vull sinó fugir 
que ja presento aquell coixí 
on he d'asseure'm! 
Vull caminar, vull admirar, 
que el món és ple i un Déu hi ha. 
Que pugui valdre'm!

L'esquena dreta i tant-se-val: 
vull la vellor passar per alt. 
Tot el que em resta 
 ho posaré dins un farcell 
petit; només el record d'ell 
al bastó em posi.

És folla, riu, dirà la gent. 
I tu estaràs, Carles, content, 
que així em volies. 
Demano un toc, demano un dring, 
només pensant en tu ja els tinc: 
ja sóc una altra.

Taral•lejant i follejant 
donaré encara més d'un cant 
al sol i a l'alba. 
El meu poeta m'ha valgut, 
que no per sempre l'he perdut, 
que el tinc a l'ànima.

                                 1962