Xona de mel daurada,
xona de mel.
La llengua era afanyada
llepant fidel
delint dolçors i nèctar
en eixa flor
i heus-la aquí, perfecta,
preuat tresor!

De sexe i abraçades
el joc ja fet,
veig caure en alenades
l’espessa llet
i em sento amorosa
del tendre anhel,
dolça gerra abundosa
de llet i mel.