Ara voldria submergir-me tota
dintre l’aire de mar que el cos perfuma
i en l’aigua clara d’una platja ignota
rienta d’or de sol i flor d’escuma.

Després vindria a ajeure’m per la prada,
xopa i subtil la cabellera boja:
cercaria una flor ben aromada
per fondre-hi en un bes ma boca roja.

Enjoiaria aprés mon cos de dea
amb ramatges florits de les fontanes,
i arrencaria a córrer pels camins,

embriaga del sol de les clarianes,
tot oïnt l’allunyada melopea
d’un flabiol de sàtir bosc endins.