''arrufat el cos, tremolarem plegats 
segurs, i ben segurs, de que la POR 
(bubotes?, bruixes?) 
és per a aquells que no han après  
a RIURE.

AMIGA: SI NO M'ESTIMÀS TANT 
     T'ESTIMARIA.''

1
/3

     AMIGA:

NO VENGUIS LA RIALLA TAN BARATA 
AL MERCAT QUOTIDIÀ DE LA CONVERSA.

Perquè... quan t'aixeques rius, 
                quan menges rius, 
                quan vius rius, 
                i quan plores... 
QUAN PLORES, FINS I TOT, PLORES CONTENTA.

AMIGA: QUAN TENGUIS POR 
-si les mans, encalçant cels, 
fan niguls sense compondre estrelles- 
                                   VINE i, 
arrufat el cos, tremolarem plegats 
segurs, i ben segurs, de que la POR 
(bubotes?, bruixes?) 
és per a aquells que no han après  
a RIURE.

AMIGA: SI NO M'ESTIMÀS TANT 
     T'ESTIMARIA.

BARTOMEU MESTRE
Com un aleig enmig de la calitja, 1978