Per als poetes del meu temps la poesia és un enfilall d'eufemismes per no dir les coses pel seu nom. Ens volen fer empassar els seus pets en forma d'un confidencialisme decandit d'una grisor uniforme o d'un dogmatisme avantgaurdista epigonal, tots dos igualment soporífers. 
     Els poemes no són confessionaris. 
     Els lectors no som capellans. 
     Els poemes són objectes d'art. Cada poema és un objecte independent. 
     Poesia és hibridació. 
     La poesia ha de ser impura. 
     La poesia no té manies. La poesia impura es riu del mort i de qui el vetlla. La poesia impura se serveix igualment de la beateria avantguardista com del classicisme carrincló. 
     Tots els mitjans són bons per a la poesia impura. 
     En una mateixa obra poden concórrer mitjans estètics diferents. 
     La impuresa dels mitjans estructura la impuresa de les obres. 
     D'aquí es desprèn la impuresa de l'estètica. 
     La poesia impura no reivindica cap llenguatge estètic.