La secta que a mi em preocupa més és la de l'Església Catòlica. No per res, sinó perquè és la més gran i més poderosa del món. 
     Sento parlar amb horror dels rentats de cervell que solen fer les sectes als seus adeptes. Durant dos mil anys la secta de l'Església Catòlica s'ha dedicat a rentar el cervell dels seus adeptes i no adeptes fins a l'extrem que avui dia l'acceptem amb tota normalitat, malgrat ser origen i culpable directa de gran quantitat de trastorns psicològics, autoflagel.lacions i repressions absurdes. La secta de l'Església Catòlica ha aconseguit fer-nos menjar i pair a milions de persones en el passat i en el present una visió distorsionada i perversa del món, contrària a tots els impulsos més elementals i naturals. 
     Sento parlar amb horror de l'explotació a què sotmeten les sectes els seus adeptes. Durant dos mil anys la secta de l'Església Catòlica no ha dubtat davant de cap mitjà, per cruel, brut o sanguinari que fos, per explotar els seus adeptes i no adeptes, instaurar l'explotació brutal com a estatus i manternir-lo a tota ultrança. Ha calgut molta sang per acabar amb aquest estat de coses. 
     Sento parlar amb horror dels negocis foscos i les estafes a què s'acostumen a dedicar els caps de les sectes, els quals només mou, diuen, un afany de lucre. M'estalviaré de dir per quins mitjans sense escrúpols la secta de l'Església Catòlica ha reunit fortunes fabuloses i els luxes pomposos i ofensius de què han gaudit els seus caps durant dos mil anys. Actualment els alts càrrecs de la secta de l'Església Catòlica són, com sap tothom, uns banquers més o menys relacionats amb la màfia. 
     Pel que fa a aquestes organitzacions derivades de la secta de l'Església Catòlica que constantment ens reclamen diners apel.lant als nostres bons sentiments, no podem oblidar a qui pertanyen. No vull dir que Càritas o Mans Unides siguin el mateix que el Banco Ambrosiano, però si volen predicar un tipus de moral, abans que se separin dels que menys la practiquen i la respecten. Si no, és pura hipocresia, d'altra banda una de les pràctiques característiques de la secta de l'Església Catòlica. 
     La caritat envers el que prèviament has despullat de tota possibilitat de supervivència autònoma, el que li has negat no el pa i la sal, sinó fins i tot els instruments per accedir-hi, no és més que una manera de mantenir l'statu quo, no reconèixer el dret d'aquell a qui has robat els seus béns i continuar explotant-lo. Abans de donar-li ni una pesseta, que la secta de l'Església CAtòlica es desfaci de tots els seus béns arreu del món (inclosos els milers de milions en comptes secrets suïssos) i els redistribueixi entre els necessitats, que són, sense saber-ho, els autèntics propietaris.