''t’abeures d’imatges incertes 
que s’aquieten 
sobre el mirall negre de l’estany...''

1
/1

rosegues ossos d’estel caigut

seus sota l’arbre esquinçat pel llamp 
i el deixes créixer dins teu

t’abeures d’imatges incertes 
que s’aquieten 
sobre el mirall negre de l’estany:

la lluna hi tremola groga

MANEL OLLé
Mirall negre, 2001