1 
Abans vivia en una petita ciutat 
on amb un somrís 
la despullada edat reconeixia 
la placidesa d'un temps. 
Aquells ulls ardits, on ens miràvem 
tots dos, infants, dolces paraules. 
Enfollits al carrer, corríem riallers, 
corríem entre el més bonic dels astres 
desfullant la cal•ligrafia d'infantesa. 
Però un dia vingueren, ningú no els havia 
cridat. Em vestiren uniformat 
m'ompliren els ulls de funest suplici, 
tot en simetria. Em posaren a la mà  
un fusell i una ordre al cap. 
Sota la pluja d'una insídia humida.

     2 
Sentir-te víctima a cada moment. 
Arrossegat de tanta inútil lucidesa, 
on la pluja remena el teu cos, en aquesta 
subhastada nit d'ulls glaucs. 
Imagina't aquest dissabte mullant-te 
els dits d'un blues de tràgica bellesa. 
Imagina't que hi ha guerra 
i no hi va ningú.

     3 
A l'hivern sempre es recorda 
d'aquelles estones fruits de la carn, 
amors sense rumb, aquell vi d'amicals turments, 
aquells bocams de trist divan, somnis 
de lent naufragi. També recorde, 
com experta bagassa, les vostres tortures, 
                                                                   i no ho oblida 
encara que acluque els ulls en pits i llavis mercenaris.