Si fossis un ocell alat
i t’ensenyés la immensitat
del cel tan gran,
tu, qui ets com un infant,
respon ingènuament
el que el teu cor faria?
-Senyor, estaria content
i volaria.

I si l’espai se’t fes petit
i a poc a poc vingués la nit
i dalt del cel
no hi hagués ni un estel
i el món fos un abís
el teu cor què faria?
-Senyor, volaria indecís
i ploraria.

I, si després de tant volar
sentissis l’escalf d’una mà 
que et fa de niu,
i et veu petit i riu
i et porta sobre el cor,
el teu cor què faria?
-Tremolaria al vent d’amor
i estimaria.