IV

La tarda pronuncia la derrota. Els 
fills de la lluna eren pastura dels voltors 
i la boira desdibuixava els darrers pensaments 
de Patrocle: "Sent com la freda por, la fosca 
     més negra i crua em puja 
pels llavis amb una nuesa humida i de cendra. 
Com el palau de gel cova la llança  
funesta de l'absència: per sempre més 
adéu al paisatge amable dels meus avantpassats, 
als matins on la mar era auguri d'estima, 
per sempre més adéu a aquells ulls i a aquell rostre 
de gasela." Ara, la cimera fa 
un tràvel·ling en picat, i s'escolta 
Streets of fire de Bruce S.; la seqüència 
difuminada es fon en púrpura.