Aquesta pena se’m fa fonda.
Cada cop més pobra,
em nego a pensar que ja no m’estimes;
i la nit se’m fa tan llarga
que em fa por
no saber-te
cert.

Tendror
desmesurada
a les mans
expertes
dels teus mots.

Trenque,
amb imprudència
la darrera
distància
que ens pertanyia.

I la pau
que rellisca
per sobre els meus pits
et destorba 
l’esglai
d’estimar-me.