Es féu de l’amor
una resclosa.
S’autofecundaren
el passat i tanta nosa.

El tractor havia passat per la platja.
Les algues eren brutes.
Hi havia llum carabassa i era fosc.
Sense parets, intimidats per l’aire.

Somric, però només puntualment.
Conduesc les mirades com un pilot ebri.
Em desfaig, em recompòs, mir el món
i el meu cos és un rellotge digital.

Pareix que tot vessa, pareix tot en calma.
Però els peixos, resten inquiets i savis.

                   13.agost.08 14:36h