Al Parc Kristian Krekovich
un matí de juny,
hi faciliten les mèrleres
el sol que no el fa decadent.
I no ho és.

Hi fan obres i mir el cel
on esdevenen 14 pisos
de planificació urbanística depuradoriana.

L’aire és frescament allunyat
del perímetre urbà.

Droga de ficus, palmeres, cans passejant amos,
camins de terra, jubilats i operaris de parcs i jardins.

Un tel l’aïlla i convida a passejar-hi
sense ulleres de sol.

Ara, la poesia ambiental em supera el bolígraf.

                           16.juny.10 9:20h