Perdut en foscúries volia endinsar-me
en un verb subtil en la paraula lenta,
seguint pels cingles escarpats i cutanis
i arrencar els arbres que em trobés al pas,
estrenyent l'alè de les teues pedres,
cridant mots iguals que un bressol daurat
llençat a l'abisme de les tenebres.