Homes de la ciutat...
Aixecau-vos,
xiuleu,
crideu al migdia!
Qui és
qui eleva el vostre impuls
fins batre el coure
assolant la sang amb les bales?
Qui és
qui us encoratja
fins deturar els trens
i incendiar el volcà que esclata als vostre ulls?
Qui és
qui us uneix
fent-vos forts com roques indestructibles
i immensos com selves impenetrables?
Qui és?
Qui és?...

     El blat
és verd
com els ulls de les filles del Nord.
Els negres bous
es beuen 
la flor humida de les prades.
La flor vermella del moresc és a la vora de l’esclat.
Alerta!
Oïu, oïu el seu ressò!
Al pas de la Revolució,
se’ns il·lumina el pit!

     Seguiu!
Camineu adelerats!
Lluiteu, lluiteu,
fins que la bola del món
esclate a dins del nostre cor!