L'aire tenia gust de malta, 
el de la boira d'Edimburg. 
L'esperava en un bar 
i no arribava: potser la trucada 
massa insistent, o el trànsit. 
Al final, ella dreta en el mirall, 
entre les lletres blanques. 
Disculpes ràpides. Conversa 
llarga de coses que havíem estat 
i que llavors ja no érem. 
Gel fonent-se en els vasos. 
I en el vellut granat que em diu  
ara vull que m'abracis! 
Només una volta de clau 
per al mur fet d'impressió. 
Respirant l'un en la boca de l'altre 
vam baixar fins al fons. 
Aquella nit, l'aire tenia el gust 
dels cels d'Edimburg un estiu.