Sota un triangle de llum halògena, 
en una taula de feltre és on s'alleugen. 
Estirats i amb passió es donen 
la fruita dels cossos (maduixes, raïms 
taronges i llimes, mugrons i cireres 
i litxis, natges de poma i suc de pinya) 
per espassar-se l'un a l'altre la set, 
abans d'adormir-se rendits de plaer, 
i en despertar-se cullen les boles 
de l'empostissat i es diuen confortats 
que la vida és com un joc de caramboles, 
un rebot de destins a dins d'un rectangle. 
I la negra que fa perdre les partides, 
la llencen tan lluny com són capaços, 
mentre a l'escenari, els focus s'apaguen.