És el cos un desert recorregut per caravana d'ulls, 
i anant entre les dunes et cerc l'oasi rodejat de palmeres. 
Quan la paraula et toca, se sembra i treu branques, 
i és la pell paper escrit reclamant una mà que el llegeixi.

(Proa avançant cap al crim: cirerers esperant les abelles)

Pàgina i cos: damunt vosaltres sembr el gra de l'escriptura: 
missatges semblants sobre mateixes teles, sobre camps desolats 
on creix el desig i recobren l'amplària quan hi troten cavalls. 
Llegir l'alfabet amb els dits i les boques, amb orelles i nas, 
com un vent desvestint el mar de la cançó de les veles. 
Úniques planures despoblades de pneumàtics, de crosteres d'asfalt, 
de cementeris d'automòbils, de muntanyes cobertes per boscatges de plàstics: 
argelagues, mimoses, fonollars i eucaliptus són les vostres grafies!