1936: afusellament dels horitzons. 
                                                       Carrers nocturns 
ocupats per pistoles amb el disparador a punt: 
un a un són tombats tots els espectres. 
Les rates senyoregen pels palaus i les places 
i les idees es mesclen amb el pixum. 
Dins alguna vagina, davall els fems, entre els pèls 
d'una aixella, els homes cerquen amagatall obscur 
mentre senten les passes dels caçadors àvids 
que ensumen el rastre dels conills. 
Pensaments cremats a les xemeneies domèstiques, 
lleixius rentant camises i cervells, 
retalls del passat robats a la memòria de l'espai. 
Totes les orelles, enemigues. Les paraules d'ahir 
perseguides per les pàgines i les parets. 
El present denuncia el seu propi passat. 
Els sexes suprimeixen els moviments nocturns 
tement que parli l'ull dels llençols.

Un tret perdut assassina aquest poema.